Momentos de crecimiento

Maria Alferez ha escrito una historia de la vida real y con algunos consejos muy importantes para poder pasar las etapas que nos encontramos día a día.

Os invitamos a que al leáis i así conocer la superación personal.

LA MEVA FALTA D’AUTOESTIMA.

Quan no tens autoestima ho veus tot o casi tot gris, fosc, tancat, sol i tu no to creus però t’afecta molt a la ment. Et costa estudiar, relacionar-te amb els companys i companyes, et quedes tancat a un mon on sol i ets tu i no hi entra ningú més.

I si no tens suficient autoestima et creus tot el que et diuen, no estàs content@ amb tu mateix@ i dones importància a tonteries. Doncs a mi em va passar una cosa similar. Tot el que em deien sobre mi , m’ho creia. Sabeu que ha vegades tenim idees passatgeres? Pues jo ni vaig caçar una sense volgué i se’m va enganxar tant que quant me’n vaig donar conte que no podia ser i que els metges em deien que estava amb rics, no me la vaig poder desenganxar. Això em va passar per que feia massa cas a coses simples i tot m’afectava.

Em deien que em faltava una mica de color, però no m’ho creia perquè jo em pensava que estava bé. Necessitava fer una guerra de paintball, però no tenia les forces suficients, necessitava trobar els colors que em feia falta, els colors els necessitava  vius, intensos, significatius...

I com que no acabava de trobar els meus colors em van decidir ingressar a l’Arnau de Vilanova, no com un càstig si no per ajudar-me a trobar els colors que em feien falta, com que jo sola no podia, ells m’haurien d’ajudar.

El dia 20 de Febrer de 2013  vaig ingressar a la 5 planta. Allí la meva psicòloga em va presentar a la que serà la meva “tutora” durant l’estada a l’Hospital, és deia Toñy. Ella em va explicar que era l’aula hospitalària.

Vaig anar tota la setmana a classe, on allí m’ajudaven a fer els deures i el que no entenia m’ho intentaven explicar. El divendres vam parlar amb la Toñy , i vam quedar que el dilluns quant vindria a classe tindria una xerrada seria i molt necessària.

Així doncs que va arribar el dilluns, i vam tenir una xerradeta molt però que molt emotiva per mi. Aquella mitja hora va ser la mes dura durant tota la setmana, perquè em deien que jo havia de fer la meva pròpia guerra i l’avia de guanya. Amb la Toñy vam arribar a fer un pacte i jo l’avia de intentar complir.

El dimarts em van despertar per anar-me ha pesar i l’ infermera em va donar l’enhorabona, que no sabíem com però havia reaccionat una mica i les paraules exactes eren : “ Quan una persona va mal encaminada se li a de dir, però si va bé se li a de reconèixer”.

A partir d’aquell dia la meva ment va anar reaccionant, vaig anar agafant pes de mica en mica. Tots estaven molt contents amb mi.

Vaig estar __ dies ingressada a l’Arnau i després em van enviar a __________________i a la fi em vaig recuperar.

El més important per mi va ser :

1-      Que vaig entendre que tothom es únic i diferent, i que tots som guapos i guapes d’una manera única i especial, i que havia d’estimar el meu cos tal com era i que l’havia de cuidar molt, que havia de durar molt anys.

2-      He après que una de les maneres de fer-ho es guanyant la meva pròpia guerra de paintball.

La meva lliçó, és que mai mes m’he de creure tonteries sense importància, i que quant sem fiqui una tonteria al cap no he de deixar que se m’enganxi.